Creative Commons License
This work is licensed under a Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 4.0 International License.

Tuesday, August 1

Cloenda d"Una muntanya porta el teu nom"

Miquel Bardagil, comissari de l'exposició, la va presentar el dia de la inauguració amb aquestes paraules:






"Sobre l'obra de la Laia Riera, m'agradaria destacar tres qüestions. En primer lloc, la
relació que estableix entre la natura humana i la naturalesa. Una relació que s'estableix a partir de xarxes de caràcter emocional. Això és significatiu perquè la Laia Riera no aborda aquesta qüestió des d'una posició que podríem definir com a científica ni racional. Es tracta d'entendre la naturalesa no només com una qüestió per desxifrar o únicament com un misteri per desvelar, sinó, també, com un ric univers de sensacions i suggeriments amb el qual es poden establir connexions. Unes connexions emocionals. Així, la naturalesa és entesa com un univers amb escletxes i marges que s'escapen a la racionalitat i al llenguatge, i al qual es pot accedir a través dels sentiments i les emocions, amb el procés de creació artística.


En segon, lloc hem d'assenyalar el tractament de la figura femenina. El tema que hem enunciat -la relació entre la natura humana i la naturalesa-, la Laia Riera l'aborda com a dona, sense complexos, des d'una perspectiva de dona i centrada en la representació de la dona. Així apareixen com a eixos centrals les referències a la figura maternal, a la maternitat, a la representació de la santedat, a Frida Kahlo, a Salomé, a Isis... i també,  molt especialment, a la seva pròpia experiència. La naturalesa apareix a través de flors, plantes, muntanyes, etc. Però també a través de figures, que podrien ser fades o follets, extretes de la mitologia popular en relació amb les forces del bosc.


Finalment, en l'obra de la Laia Riera preval la representació de la vida, o de l'existència a través d'un vital esclat d'energia, en relació amb l'essència de la natura. El colorisme, el dinamisme, els ritmes de les pinzellades, les taques, les línies corbes, el detallisme, la sensació d'espontaneïtat... tot ens porta cap a una representació de la complexitat del fenomen de la vida, amb les seves contradiccions i ambivalències, no exemptes d'atracció o d'inquietant amenaça."

Miquel Bardagil

* * *

Ha estat un plaer poder exposar en aquestes parets mil·lenàries del Temple Romà de Vic. Moltes gràcies al Patronat d'Estudis Osonencs i a tots els que ho han fet possible.






No comments:

Post a Comment